Leo i descobreixo
que formats estem
per trilions d'àtoms vibrant.
I el que em sorprèn és
que tots alhora
en tu estiguin
ara pensant.
Perversions
imagino
quan miro el teu cos.
Aquestes que mai
dic
ni tan sols en els versos.
Però les penso
tranquil
mentre nua et
veig
Ets tan bonica,
com la rosada
que banya a la rosa.
Com riure de nen
entre jocs
joiosa.
Com plomatge espès
del colibrí que reposa.
A l'tinter deixo
caure
la sang dels meus
llavis.
Per poder
escriure
els versos més
amargs.
Em dius que te'n
vas,
en els meus ulls
tempesta de plors.
Rafa Marín
No hay comentarios:
Publicar un comentario