Passada la nit
espere
al teu somriure que
desperta.
A les teves mans
tam blanques
com arnes
inquietes.
Als teus llavis
entreoberts
que dolç em besen.
Sobre la pell
eriçada
de la teva esquena
fan dibuixos meus
dits.
Ora són cors
prega també llavis.
Són petits pinzells
de la teva pell
enamorats.
Asomado noche amarga
a esta sima tan profunda
de la que pende mi alma
si tus ojos no la alumbran.
Como diminuta barca
en mares de penumbra.
Rafa Marín