Ser de el blau pur,
l'ombra que passeja,
els somnis d'un blatdemorar,
o el descans en la sendera.
Ser de la deu,
fulla que s'allunya,
brillantors d'un vidre,
que en silenci espera.
Ser cantonada res més,
un alt a les voreres,
per la teva pau despullar,
quan sentis les meves lletres.
Rafa Marín
No hay comentarios:
Publicar un comentario