On est seny?

Sota un nítid cel,
el dolor flama i reclama, 

insaciable de sense raó,
de sang i horror té ganes.
Volem partir aquesta societat
i amb banderes obrim rases. 

¿Les omplirem de morts?
O potser de parterres de flors
i fruiters tinguin ànimes?
Avui miro sense por
a la llum de la brillant matí.
Potser les orenetes no tornin,
perquè no podran batre les seves ales,
potser sigui la tristesa qui avui
en els seus nius ous incubarà.

Rafa Marín